El treball de la llar i les cures amb perspectiva de gènere i drets humans per Mª José Aguilar

El treball de la llar i les cures amb perspectiva de gènere i drets humans per Mª José Aguilar

Aguilar en un moment de la seva intervenció.

En motiu dels actes del Dia Internacional de les Dones, el passat 5 de març es va convidar al Consell Comarcal del Tarragonès a Mª José Aguilar, Catedràtica de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de Castella - La Manxa, a dur a terme una xerrada sobre “El treball de la llar i les cures amb perspectiva de gènere i drets humans”.

La xerrada es focalitzava principalment en la cura com a bé públic i com aquesta està patint actualment una crisi, el que anomena “la crisi global de les cures”. La convidada va incidir, en aquest cas, que totes les causes que la provocaven eren positives. Aguilar aposta per polítiques públiques per tal que tant homes com dones puguin conciliar, i que el seu temps de dedicació als familiars sigui de qualitat. Per poder implementar aquestes polítiques, la igualtat ha de prevaldre per damunt de la llibertat com a drets fonamentals agafant de referència els drets humans. D’aquí el motiu del titular de la xerrada.

Analitzant aquest moment, amb perspectiva de gènere, Aguilar hi troba dos fets importants que s’han produït a partir d’aspectes positius: per una banda els efectes de la transició demogràfica, la mobilitat de les famílies de les zones rurals per tenir millors oportunitats (explica en primera persona com el canvi a la ciutat li va permetre estudiar i tenir noves possibilitats, aspecte que l’encoratja la seva pròpia mare) i l’augment d’esperança de vida. I, el segon fet que provoca aquest moment de crisi, és la progressiva “superació” de certes formes tradicionals de la divisió sexual del treball, fruit de la incorporació de la dona a l’esfera pública.

L’augment de l’esperança de vida ha provocat un envelliment cada vegada més notable a la població, la qual cosa comporta més cronificació i, per tant, més dependència entre les persones. L’ésser humà és l’únic animal que, tant en les seves primeres etapes de vida com en les últimes, necessita de la cura de tercers per poder sobreviure. Ens trobem amb una paradoxa donat que la dona s’incorpora al mon laboral, però alhora són dones les que ocupen els llocs de cura i de tasques de les llars. No s’ha produït el mateix procés a la inversa, on els homes encara tenen que fer-se lloc a l’esfera privada, segons el punt de vista de la ponent.

Un punt inquietant va assegurar és que algunes dones que, aparentment tenen interioritzats aspectes igualitaris per elles mateixes, després no actuen amb la mateixa igualtat cap a altres dones en posicions econòmicament diferents. El que es remarca és que no pot existir una vida sostenible, si per arribar a aquesta ha d’haver una vida insostenible.

En aquelles situacions que l’adquisició econòmica no permet l’externalització de les tasques de la llar es generen, en moltes ocasions en les dones, les dobles jornades: la de l’esfera pública i la de l’esfera privada. També ha produït, com va nomenar la catedràtica, la solidaritat vertical, on les dones acudeixen a altres dones del seu entorn per delegar funcions de la llar (acudir a àvies, veïnes, amigues, etc.). Per tant, es necessita que tant les dones com els homes participin en l’esfera pública i privada equitativament.

Durant la xerrada es va fer una reflexió de com pot ser que, sent les dones les que estan en llocs educatius i de cura (professions feminitzades), els valors masclistes continuen sent transmesos. La ponent va comentar que són qüestions de gènere. El fet de ser dona no assegura la transmissió d’igualtat. Va assegurar que tothom està socialitzat en un sistema masclista, que ens ha anat impregnant com la única manera de fer, de sentir, de pensar... I, per tant, ens costa molt desprendre’ns dels ideals masclistes. Al seu entendre, si no els treballem personalment i col·lectivament, arribant al nostre sistema de creences, repetim els esquemes apresos. D’aquí la importància de no parar d’avançar en aquesta línia. Per aquest motiu, si deixem de realitzar polítiques d’igualtat i/o ens relaxem en l’aplicació de les mateixes, sempre hi haurà retrocessos progressius en la societat.

A banda, Aguilar també va fer esmena del “sostre de vidre”, que descriu el fet de que les dones minoritàriament arriben a alts càrrecs.

  • Compartir a
Consell Comarcal del Tarragonès

Consell Comarcal del Tarragonès
Carrer de les Coques,3 43003 Tarragona
Telf. 977 24 45 00 Fax 977 24 45 13
NIF. P-9300002-D