EL CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS LLIURA ELS DIPLOMES DE RECONEIXEMENT DE MÈRIT ALS SERVEIS DISTINGITS

L’acte públic s’ha realitzat al Teatret del Casal Municipal de Vespella de Gaià.

 

El Consell Comarcal del Tarragonès, va celebrar una nova convocatòria de concessió de distincions de Mèrit de Serveis Distingits, amb l’objectiu d’honorar persones o entitats que amb la seva tasca hagin contribuït a augmentar el prestigi d’un municipi del Tarragonès o de la comarca en conjunt.

 

Tenint en compte la bona acollida de les edicions anteriors, el Consell Comarcal va aprovar al Ple de data 19 de desembre del 2017 les bases de la quarta convocatòria de concessió d’aquestes distincions. Les bases estableixen que les propostes les han de presentar els ajuntaments del Tarragonès, a proposta del Ple municipal, i que s’atorgaran a persones o entitats dels municipis de la comarca que s’hagin distingit en una continuada labor cultural, científica, econòmica, social o urbanística.

 

L’acte de reconeixement es va celebrar al Teatret del Casal Municipal de Vespella de Gaià l i els assistents van poder gaudir de l’actuació musical de la Banda Juvenil Unió Musical de Tarragona. L’acte central és el lliurament de les distincions a les persones i entitats que han proposat alguns ajuntaments i que volen agrair d’una manera molt sincera i posar en valor la feina que han fet i estant fent en benefici d’un municipi, de la comarca i de Catalunya.

 

Així, s’han lliurat distincions a:

           
JOAN OLIVÉ I VIDAL del Catllar

JOSEP ANTON REMOLÀ VALLVERDÚ de Constantí

GERMANS PERE JOFRE CARBONELL I JOSEP JOFRE CARBONELL de Creixell

GERMANS MARTA GENS BARBERÀ I JORDI GENS BARBERÀ del Morell

GRUP DE DONES DE LA NOU DE GAIÀ de La Nou de Gaià

CASA BOFARULL dels Pallaresos

FRANCISCA GRAUS CANALS de Perafort

BALL DE SANT MIQUEL I DIABLES DE LA RIERA de La Riera de Gaià

PEPITA BIOSCA OLLÉ de Roda de Berà

BALL DEL SANT CRIST DE SALOMÓ de Salomó

MURIELLE REIG de Salou

REIAL SOCIETAT ARQUEOLÒGICA TARRACONENSE de Tarragona

CORAL SANTA ROSALIA de Torredembarra

FÉLIX LOZANO SÁNCHEZ de Vespella de Gaià

 

JOAN OLIVÉ I VIDAL

El Catllar

La seva faceta vital està dedicada al món casteller. Es va encarregar d’organitzar la diada castellera de la Festa Major del Catllar des dels seus inicis i durant més de tres dècades, i gràcies a aquests esforços la plaça castellera s’ha consolidat com una de les cites imprescindibles del circuit actual. D’altra banda, la tasca de recerca i col·laboració amb les entitats castelleres ha fomentat la difusió del municipi i de la comarca. Cal destacar que la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau el va reconèixer com a Casteller d’Honor del 2016, i des de l’àmbit estricte de les colles ha rebut nombroses felicitacions i reconeixements.

 

JOSEP ANTON REMOLÀ VALLVERDÚ

Constantí

Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. És conservador de Col·leccions i Recerca del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i professor de l’àrea d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili. És membre de l’equip de l’Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma. Ha publicat nombrosos articles en revistes, ha col·laborat en obres col·lectives i ha publicat dos llibres, referits a la seva gran passió: l’arqueologia. Ha contribuït a promoure la dignificació i divulgació d’espais com ara Centcelles i el Pont de les Caixes a Constantí i la vil·la romana dels Munts a Altafulla, entre molts d’altres. Destaca la seva aportació en les darreres teories aparegudes sobre Centcelles i la interpretació històrica de l’ús per al qual es va construir.

 

GERMANS PERE JOFRE CARBONELL I JOSEP JOFRE CARBONELL

Creixell

El Pere i el Josep són descendents de cal Pau Senyor, com s’anomenava a Creixell el seu avi, i van gaudir des de ben petits de les seves arrels creixellenques, encara que per la feina dels seus pares vivien a Barcelona. Es van formar en un ofici del qual ja queden pocs artesans: l’orfebreria.

Als anys 80 decideixen obrir un taller d’orfebreria i una botiga a la seva casa de Creixell. Aquesta opció els ha permès compaginar la seva feina a Barcelona amb el seu amor pel seu ofici i pel seu poble. La Joieria i taller d’orfebreria Jofre esdevé un referent per a tots els creixellencs i per a molts pobles de la comarca. El seu taller, amb dos artesans orfebres al capdavant, permet crear joies en diferents materials que són autèntiques obres d’art. Dissenyen i elaboren l’escut corporatiu de l’Ajuntament de Creixell i altres peces de plata per a la parròquia de Creixell. Des de la petita joieria sempre han estat disposats a col·laborar en qualsevol esdeveniment social i cultural del municipi.

L’amor per l’art del Pere Jofre l’ha portat a desenvolupar a Creixell la seva tasca com a pintor a l’oli. Una de les seves obres ens dona la benvinguda a la Casa de Cultura Cal Cabaler.

 

GERMANS MARTA GENS BARBERÀ I JORDI GENS BARBERÀ

El Morell

Els germans Gens Barberà han estat esportistes del més alt nivell durant molts anys. La seva trajectòria de clubs ha passat pel territori català, estatal i internacional.

La Marta Gens, jugadora i entrenadora de voleibol, és considerada un referent del voleibol català i estatal. L’any 2001 va ser reconeguda com a millor jugadora espanyola del segle XX. Com a entrenadora, el 2012 va aconseguir l’ascens a la Superlliga amb l’equip femení del FC Barcelona. Del seu ampli palmarès destaquen sis títols de Lliga i tres de la Copa de la Reina. També es va proclamar subcampiona d’Europa amb el CV Múrcia i va guanyar la Copa d’Itàlia. Va formar part de la selecció espanyola absoluta des del 1988 i va disputar més de 300 partits. Va participar a la Copa del Món, als Jocs Olímpics de Barcelona i a la Lliga europea A.

El Jordi Gens, jugador i entrenador, va disputar 140 partits amb la selecció espanyola, entre els anys 1999 i 2010. Del seu ampli palmarès destaquen les fites següents: campió d’Espanya en categoria cadet amb l’Hospitalet de l’Infant, campió juvenil amb el Sant Pere i Sant Pau, finalista a la Copa d’Espanya, guanyador de la Supercopa espanyola, guanyador de la lliga xipriota i finalista del campionat de l’Iran. Ha jugat en diverses lligues del món, cosa que li ha aportat un enriquiment humà i li ha permès dominar fins a sis idiomes.

 

GRUP DE DONES DE LA NOU DE GAIÀ

La Nou de Gaià

Comencen la seva activitat l’any 1997, i des dels seus inicis no han deixat de promoure excursions, petits viatges i visites culturals per tot el territori: Figueres (Dalí), Horta de Sant Joan, ruta dels indians a Sitges, ruta pel Priorat, ruta del Somontano, monestir de Món Sant Benet, Espinelves, Barcelona (sortides teatrals i visita al patrimoni), Carcassona, Andorra, mines de Bellpuig o la Garrotxa (volcans i Fageda d’en Jordà), entre d’altres.

En l’àmbit social, col·laboren anualment preparant actes per a la recollida d’aliments i de diners a favor de La Marató de TV3 i de la Lliga contra el Càncer. També organitzen tallers de restauració de mobles, manualitats, informàtica, cuina, tall i confecció, relaxació, ioga, gimnàstica i memòria, així com exposicions i altres activitats per al Dia de la Dona Treballadora, Sant Jordi, la castanyada i Nadal. Tota aquesta activitat ha contribuït a aconseguir una forta cohesió entre les dones de la Nou de Gaià.

 

CASA BOFARULL

Els Pallaresos

La Casa Bofarull és una antiga masia agrícola, construïda abans del segle XIV, la qual va ser reformada per l’arquitecte modernista Josep M. Jujol, entre el 1913 i el 1933. Hi podem trobar diversos elements de gran valor arquitectònic, i també diversos detalls, com són vidrieres, portes, elements de ferro, mobiliari..., que integren un conjunt d’obres precioses, creades sempre amb l’estil particular i imaginatiu d’aquest artista, que fan d’aquest immoble un dels més representatius de l’obra de l’arquitecte Jujol i del Modernisme al Camp de Tarragona.

Ha estat i és una casa molt coneguda arreu del món, degut al gran nombre de persones interessades a visitar-la. Aquesta demanda va fer que els propietaris, l’any 2012, decidissin començar a restaurar el mobiliari, adequar-la i museïtzar-la per poder obrir al públic diàriament, la qual cosa es va aconseguir l’octubre de l’any 2013. A partir d’aquesta data s’ofereixen visites concertades per a particulars, grups, escoles, etc., tant del territori com de tot el món. També s’hi fan activitats culturals: presentacions de llibres, exposicions... Tot plegat fa que els Pallaresos tingui una menció especial entre els pobles de la comarca.

 

FRANCISCA GRAUS CANALS

Perafort

Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. Especialista en Radiodiagnòstic a l’Hospital de la Vall d’Hebron i a l’Hospital Creu Roja de Tarragona. Màster en Patologia Mamària per la Universitat Complutense de Madrid. Sòcia cofundadora del Centre de Diagnosi per la Imatge de Tarragona i directora de la Unitat de Patologia Mamària d’aquest centre. Membre de la SERAM (Societat Espanyola de Senologia), de la RSNA (Radiologist Sociaty of North America), d’ACRAM (Radiòlegs de Catalunya), de l’EUSOBI (Societat Europea d’Imatge Mamària), i de l’ACR (American College of Radiology). És sòcia fundadora de la SEICAT (Sociedad Española de Imagen Cardiotorácica), i de la SEDIM (Societat Espanyola de Diagnòstic d’Imatge de la Mama). També ha col·laborat en diferents publicacions científiques (ECR European Congress Radiology, RSNA, ESR European Society Radiology).

 

BALL DE SANT MIQUEL I DIABLES DE LA RIERA

La Riera de Gaià

És a la Festa Major de Santa Margarida de l’any 1987 on es presenta oficialment el Ball de Diables de la Riera, amb els personatges de Llucifer i la Diablessa i els seus borrons, acompanyats dels diables timbalers. L’any 1997, amb motiu de la celebració dels deu anys del Ball de Diables, es decideix elaborar els parlaments del ball parlat que s’estrenen el 20 de juliol, per Santa Margarida. Principalment, es pren com a model el ball parlat del Ball de Diables de Torredembarra. El Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera ha participat en el correfoc de Santa Tecla de Tarragona i ha fet sortides a Valls, Reus, Torredembarra, Arsèguel, Sant Pere de Ribes, Vila-seca i Salou, entre altres poblacions.

Cal destacar que ha participat activament del teixit associatiu del municipi, ajudant a dinamitzar-lo. La història del teixit associatiu de la Riera de Gaià no es podria explicar sense aquesta entitat, que ha estat i és un punt de referència per a tots els rierencs i rierenques, així com per a altres municipis del Baix Gaià.

 

PEPITA BIOSCA OLLÉ

Roda de Berà

La senyora Biosca va néixer a Reus, però quan tenia tretze anys el seu pare va ser traslladat a la fàbrica tèxtil de Roda de Berà, fet que va motivar que la família fixés la seva residència al que serà sempre el seu poble. La Pepita de cal Secalló, com és coneguda a Roda de Berà, ha estat sempre una defensora del paper protagonista de la dona a la nostra societat, una apassionada de l’esport i de la cultura, mare de família i empresària, però sobretot ha estat una rodenca orgullosa del seu poble d’adopció, una estima que la va portar a protagonitzar el pregó de la Festa Major de Sant Bartomeu l’any 1999.

La seva passió per l’esport la va convertir en campiona de ping-pong i d’escacs a l’Orfeó Reusenc, i més tard va convertir-se en mestra de tots els nois i noies que en volien aprendre. La seva lluita per promoure la igualtat de les dones en l’esport la va portar a crear un equip de bàsquet femení a Roda de Berà, Mebisa, per donar resposta a totes les noies que volien practicar esport, i durant molts anys va ser la seva entrenadora.

Com a dona emprenedora, ha dedicat la seva vida al negoci familiar de queviures i sabates, -el “Corte Inglés de Roda”.

Com a defensora del paper de la dona a la societat, va cofundar el primer Grup de Dones de Roda de Berà. Sempre disposada ajudar els altres i a emprendre nous reptes, un dels quals va ser la seva col·laboració en un espai setmanal a Roda de Berà Ràdio.

 

BALL DEL SANT CRIST DE SALOMÓ

Salomó

El Ball del Sant Crist és un ball parlat que posa en escena una història amb trets llegendaris que té els orígens al segle XVI. Diu que un mercader salomonenc, de nom Josep Nin, va rescatar la imatge d’un Sant Crist de Moreria i el va portar a la vila, on es va convertir en el seu patró. La tradició oral i el fet que la capella del Sant Crist fos un centre de romeries va mantenir viva la llegenda, que es va transmetre de generació en generació.

Amb la finalitat de reforçar aquesta tradició, es va plasmar en un text dramàtic, que conté elements dramatúrgics, musicals, de dansa i tramoia. La primera representació documentalment comprovada data del 1843. Enguany, doncs, en fa 175 anys. Les representacions del ball parlat s’han produït des d’aleshores. Primer de manera intermitent i, des del 1972, cada any. La Generalitat de Catalunya l’ha distingit amb la menció d’Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional. L’espectacle, que es representa els quatre primers diumenges de maig a l’església parroquial i aplega més d’un centenar de persones, és un element de cohesió i d’identitat del poble.

 

MURIELLE REIG

Salou

La distinció a la senyora Murielle Reig se li concedeix a títol pòstum, com a presidenta de l’Associació Oncològica Dr. Amadeu Pelegrí de Salou. De la mà d’un grup de pacients de l’oncòleg especialista en càncer de mama i investigador Dr. Amadeu Pelegrí,  l’abril del 2011 neix a Salou l’Associació Oncològica que porta el seu nom, per retre-li homenatge. L’objectiu i l’acció de l’associació és ajudar les persones amb càncer i impulsar la investigació oncològica. El suport de l’entitat als malalts de càncer es basa majoritàriament a donar eines per millorar la seva qualitat de vida, posant a la seva disposició terapeutes voluntaris que dediquen part del seu temps a l’entitat. Des de l’associació s’organitzen conferències i tallers amb aquesta mateixa finalitat. Des del primer moment, amb Murielle Reig al capdavant de l’entitat, i amb el suport i la col·laboració de molta gent i de l’Administració local, s’han organitzat cada any diverses activitats i gales benèfiques, on les aportacions van destinades íntegrament a la investigació del càncer mitjançant donació directa a grups de recerca i investigació i unitats oncològiques d’hospitals i centres sanitaris.

 

REIAL SOCIETAT ARQUEOLÒGICA TARRACONENSE

Tarragona

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) és una associació cultural sense ànim de lucre fundada l’any 1844 per un grup de tarragonins sensibilitzats en la conservació, l’estudi i la dignificació de les restes arqueològiques presents a Tarragona. L’entitat es va anomenar Societat Arqueològica Tarraconense, i va impulsar la creació d’un museu propi que es va acabar integrant al que ara és el Museu Arqueològic. Va dur a terme diverses excavacions arqueològiques amb les quals es van recuperar objectes i es va estimular l’estudi de temàtiques al voltant de l’arqueologia i dels diferents períodes històrics. Entre els seus membres hi ha hagut noms destacats: Joan Francesc Albiñana i de Borràs, Bonaventura Hernández i Sanahuja, Emili Morera i Llauradó, José Sánchez Real, Adolf Schulten, William J. Bryant, Géza Alföldy, Theodor Hauschild, Rafael Gabriel Costa i Jordi Rovira Soriano.

D’ençà del 1901 publica la revista de l’entitat, el Butlletí Arqueològic que té una àmplia difusió en la comunitat científica d’arreu del món. Té una xarxa d’intercanvi d’uns 350 exemplars, que manté activa la difusió dels estudis arqueològics i històrics tant d’àmbit local com de l’entorn de les comarques tarragonines.

 

CORAL SANTA ROSALIA

Torredembarra

Aquest any se celebra el 40è aniversari d’aquesta entitat que ha esdevingut un referent en el món del cant coral a les nostres comarques. La Coral Santa Rosalia va néixer amb la voluntat de donar solemnitat als actes religiosos de la parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra. Paral·lelament, ha desenvolupat una activitat intensa fora de l’àmbit religiós. El repertori de la Coral Santa Rosalia inclou obres de totes les èpoques i gèneres, des de música tradicional catalana fins a composicions d’autors clàssics i moderns. Són destacables les interpretacions dels Nocturns i les Litanie Lauretanae de Mozart, el Glòria de Vivaldi, els cors de l’òpera rock Jesucrist Superstar de Lloyd Webber, la Missa alemanya de Schubert, les Dotze cançons tradicionals catalanes per a cor mixt i piano de Manuel Oltra o l’espectacle Un mar de sentiments, entre d’altres.

Cal destacar també les col·laboracions amb altres entitats així com la participació habitual de cantants i músics professionals i en formació.

El nombre de cantaires que han passat per la coral és de més de 300. La coral ha servit d’acolliment per a cantaires de diferents poblacions del Baix Gaià, el Penedès i Tarragona ciutat, ja que el repertori variat i la seva contínua activitat ho han promogut.

Ha estat entitat ambaixadora de la vila de Torredembarra arreu del territori català, estatal i europeu. L’any passat va encarregar una composició musical (Missa brevis de Santa Rosalia, per a gralles, cor i orgue) que ha donat a l’Arxiu de Torredembarra per ampliar el patrimoni festiu de la vila, ja que és una peça que es representa a les festes majors.

 

FÉLIX LOZANO SÁNCHEZ

Vespella de Gaià

Des del 1989 viu i treballa a Vespella de Gaià, on té el seu estudi d’art. Els seus inicis artístics beuen de la tradició més clàssica. L’estètica de la llum i el color mediterrani són presents sempre a la seva obra.

Félix Lozano combina intel·ligentment la innovació dels materials moderns amb les més clàssiques fonts d’inspiració: la natura i el mar. És un explorador de nous materials, tècniques i possibilitats artístiques. Aquest esperit inquiet ha fet que hagi anat deixant l’oli davant l’extraordinària versatilitat i possibilitats del metacrilat i el polipropilè, uns materials amb els quals ha gestat sorprenents peces artístiques que han estat exposades en diverses galeries d’Espanya i Europa.

A partir dels anys 90 i coincidint amb el trasllat i la construcció del seu taller a Vespella de Gaià, l’artista dedica la seva creació a l’elaboració de peces escultòriques d’estètica figurativa i geomètrica, i la seva matèria de producció són els oblidats utillatges del camp. Cerca eines de conreu, estris entranyables que van utilitzar els nostres avis, ferros que en el seu moment van ajudar a donar vida a la terra i que avui són arraconats i oblidats. És aquí on l’artista troba la inspiració i el camp adobat per a la creació, Lozano sap mirar més enllà i sap crear i donar estètica a peces úniques.

Guanyador del Premi Internacional Joan Brossa, realitza creacions escultòriques amb cos i ànima i amb una identitat pròpia que no passen inadvertides i que ens evoquen un vincle entre passat i present.

 

 

(Veure més imatges)

 

  • Compartir a
Consell Comarcal del Tarragonès

Consell Comarcal del Tarragonès
Carrer de les Coques,3 43003 Tarragona
Telf. 977 24 45 00 Fax 977 24 45 13
NIF. P-9300002-D